Capítol 4

DESENLLAÇ A CAL GRAU

Arriben tots tres corrent al despatx de Cal Grau, miren sota el primer calaix i troben el codi de la caixa forta, el 1925. Obren la caixa forta i hi veuen els dos anells, llegeixen la nota i entenen que només un és bo.

–I ara què farem? Quin és el bo? –exclama l’Ezequiel.

–Mirem-los bé, que segur que hi trobarem alguna cosa –comenta la Maria.

El mirem una estona atentament, però no hi veuen res estrany. En aquell moment l’Antoni fa un cop a la làmpada de sobre la taula, que il·lumina un mirall, el qual es reflecteix a la paret del davant. Tots tres veuen un missatge: “Darrere la porta hi trobareu el que busqueu”.



–Mireu què hi diu! –exclama sorprès l’Antoni.

–Va, obrim la porta! –afegeix la Maria.

Tots tres s’acosten un mica atemorits a la porta, l’obren i troben una habitació buida. Comencen a sentir sorolls darrere una paret.

–Què és aquest soroll, germà? –diu l’Ezequiel.

–No ho sé, però se sent en aquesta paret –contesta l’Antoni.

Entre tots dos decideixen colpejar-la. En trenquen un trosset i troben una àvia. Aquesta resulta ser l’autèntica, la de veritat, i ella els indica quin és el veritable anell, que té gravat un missatge que diu: “L’amor és l’únic camí cap a la felicitat”.

Llavors entre tots pensen què poden fer i decideixen idear un pla. Tenen clar què faran: trucar a la policia, explicar-los-ho tot, anar cap a la barraca amb l’àvia i entregar l’anell fals al senyor del pernil.

Quan arriben a la barraca veuen el dolent i l’àvia falsa lligada.

–Heu trigat massa. On éreu? –pregunta el malvat.

–Ens ha costat trobar-lo, però aquí el tens! –diu, mentre dóna l’anell a la Maria.

Després d’uns minuts mirant-lo bé, el dolent exclama:

–M’heu pres el pèl! Aquest anell és fals, ho pagareu car! –exclama mentre persegueix els tres protagonistes riu avall.

Mentre el dolent persegueix (pernil en mà) els tres joves, l’àvia bona apareix i s’adona que l’àvia lligada a la cadira era una impostora, realment era la mare del dolent del pernil.

Paral·lelament comença una persecució per la vora del riu i, en un moment donat, els tres joves passen per sobre unes pedres per travessar el riu. El del pernil també el travessa, però amb la mala sort que li cau el pernil.

–Noooo! El meu estimat pernil! –exclama el dolent mentre es llança al riu.

La policia hi arriba a temps i agafen el dolent. L’emmanillen juntament amb el pernil. En aquell moment, tot i perdre l’anell, ha recuperat el pernil i és feliç. Ja somnia que se’l menja entre reixes.

Al final la història acaba molt bé: l’àvia recupera l’anell vertader, els tres amics estan contents d’haver resolt el cas i el del pernil i la seva mare acaben a la garjola menjant pernil cada dia.

2 comentaris: