Capítol 3

 DOS ANELLS A CAL GRAU

Quan obren la porta de la barraca es troben un paisatge fosc, brut i tenebrós. Miren a banda i banda encuriosits i no veuen res d’interessant, excepte les teranyines del sostre i un terra cobert de fulles. La Maria i en Zequi són molt a prop i tot d’una troben a faltar l’Antoni.

L’Antoni s’havia quedat enrere distret. Buscava la llanterna que li havia caigut damunt el munt de fulles. A les palpentes, tocant les fulles va trobar un objecte llarg, dur i fred: era una clau.

–Antoniii, on ets? – diu en Zequi una mica preocupat.

–Segur que l’ha raptat en Freddy Krueger i ja l’està torturant –diu la Maria en to burlesc.

–Ep, sóc aquí. He trobat una cosa estranya –contesta l’Antoni.

–Au va, no et facis el fatxenda i vine amb nosaltres –diu la Maria.

–M’agrada molt com actues Maria, ho fas molt bé, però crec que t’estàs començant a cagar a les calces –diu en Zequi.

–Què és això? Algú m’ha trepitjat!

–Ei, nois, i si encenem les llanternes? Potser ens hi veurem millor, no creieu? –suggereix la Maria amb un to un xic repel·lent.

Quan encenen les llanternes s’adonen que el que havia passat per damunt dels peus de l’Antoni era una ratota molt grossa d’aquelles que viuen prop del riu Ripoll. També veuen que l’objecte de terra era una clau de ferro. Quan comencen a enfocar les parets de la barraca amb la llanterna s’adonen que al fons de tot hi ha una porta vella de ferro rovellat plena de panys. Comencen a provar d’obrir-la amb la clau i finalment l’obren perquè un d’ells tenia una estranya marca vermella.

Quina sorpresa!! Era una habitació amb el sostre molt baix, al fons hi havia una petita llar de foc amb les parets ennegrides pel sutge i una dona lligada a una cadira amb cinta adhesiva americana a la boca. Era una dona molt prima, amb els cabells molt llargs, blancs i estarrufats. Tenia la pell de color cendrós i molt arrugada. El seu aspecte envellit feia feredat, tot i que s’endevinava la seva bellesa de joventut perduda. Portava roba esparracada i fosca i desprenia olor de fum.

Una ombra s’amagava darrere de la seva cadira, l’home misteriós. Sense deixar que els nois s’expliquessin, l’home va començar a amenaçar-los amb un pernil ibèric que portava a la mà. Els dos germans i la Maria no es podien creure el que estaven veient, però els nervis ja estaven fent efecte en els seus cossos d’adolescents i el riure s’anava escapant per sota del nas. La imatge era còmica.
–Ep, vosaltres, trio d’inútils, ara fareu el que us manaré si voleu que aquesta vella arrugada i pudenta continuï vivint –va cridar l’home misteriós.

Els tres amics cada cop estaven més sorpresos. El que estava passant en aquella vella barraca situada enmig dels horts del riu Ripoll semblava un somni.

–Seguiu pel camí de la vora del riu i arribareu a la fàbrica del Cal Grau. Entreu al despatx del director. Sota el primer calaix del seu escriptori trobareu gravada la combinació de la caixa forta. OBRIU-LA!! Allà dintre hi ha un anell de diamants. PORTEU-ME’L ABANS D’UNA HORA!!

Els tres amics van marxar corrents seguint les ordres de l’home misteriós. Un cop al despatx, obriren la caixa forta i hi van trobar dos anells de diamants iguals i una nota manuscrita en un petit tovalló: “Només un n’és l’autèntic, si sabeu desxifrar el missatge gravat en l’or ho esbrinareu”...




3 comentaris:

  1. Hola noies i nois! Quina història més ben escrita! Quin misteri! m'ha agradat molt, sobretot el detall del pernil!!! Enhorabona!

    ResponElimina
  2. És molt original, ens ha agradat molt!!
    FELICITATS!!!!
    PD: Dibuixeu molt bé!!
    XD
    Dels sols!

    ResponElimina
  3. Holaaa, som 5è A del Jesús Salvador!! Ara estem seguint el fil i acabant l'història, ens ha agradat molt la part del pernil i dels dos anells :) ens ho heu posat molt difícil!

    ResponElimina